El dret a la bellesa Peces de Claude Debussy i Gustav Mahler, sota la direcció de Jhoanna Sierralta

La Temporada 2026-2027 de la Fundació ONCA continua amb El dret a la bellesa, una proposta que reivindica la música com un espai per aturar-se, contemplar i reconnectar amb allò que ens envolta.

En un món marcat per la immediatesa, la velocitat i la sobreestimulació, aquest concert convida a recuperar el temps de l'escolta i a redescobrir la bellesa com una necessitat essencial. A través de dues obres cabdals del repertori simfònic, el públic emprendrà un viatge sonor que transita entre la natura, la imaginació i l'emoció.

Sota la direcció de Jhoanna Sierralta, l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra interpretarà el delicat Prélude à l'après-midi d'un faune de Claude Debussy, una obra que evoca un univers poètic ple de subtilesa, colors i atmosferes evocadores.

La segona part estarà dedicada a la Simfonia núm. 1 "Tità" de Gustav Mahler, presentada en l'arranjament d'Iain Farrington. Aquesta versió conserva tota la força expressiva i el recorregut emocional de l'obra, des dels paisatges sonors inspirats en la natura fins a la seva culminació plena d'energia i esperança.

El dret a la bellesa és una invitació a deixar-se portar per la música, a mirar el món amb una nova sensibilitat i a reivindicar l'art com un refugi imprescindible en la societat contemporània.

Entrada general: 15 €
Entrada reduïda: 10 € (Carnet Jove, Carta Magna i Targeta Blava)
Abonament de temporada: 60 €
Abonament de temporada reduït: 40 €

El dret a la bellesa

Data: 24 d'octubre de 2026, a les 20 h
Lloc: Auditori Nacional d'Andorra (Ordino)

Comentari del director artístic de la Fundació ONCA, Joan Anton Rechi

Vivim en una època que ens ha acostumat a preguntar-nos per la utilitat de totes les coses. Què aporta? Quin rendiment genera? Quina funció té? La productivitat sembla haver-se convertit en la mesura de gairebé tot.

Però hi ha experiències que escapen a aquesta lògica. Escoltar música, llegir un poema o contemplar una obra d’art no produeixen cap benefici immediat. No augmenten el nostre patrimoni ni acceleren el nostre ritme de vida. I, tanmateix, són aquestes experiències les que sovint ens recorden qui som.

El filòsof italià Nuccio Ordine va dedicar la seva vida a defensar aquesta aparent paradoxa. A La utilitat de l’inútil reivindica que la cultura, la literatura, la filosofia o la música són indispensables precisament perquè no responen a una finalitat pràctica. Ens fan més lliures, més crítics i més humans. La bellesa no és un luxe. És un dret.

Assistir a un concert és, en certa manera, un gest de resistència. Durant una hora abandonem les urgències quotidianes i acceptem una invitació poc habitual: aturar-nos. Escoltar. Contemplar. Permetre que el temps deixi de mesurar-se en resultats per convertir-se en experiència.

El Prélude à l’après-midi d’un faune de Claude Debussy és una de les grans celebracions d’aquesta actitud davant la vida. Inspirat en el poema de Stéphane Mallarmé, el faune no persegueix cap objectiu ni cap victòria. Només intenta retenir el record d’un instant de bellesa, d’un somni que s’esvaeix. La música tampoc no avança cap a una meta; flota, respira i es transforma constantment. Pierre Boulez afirmava que «la música moderna desperta amb el Prélude à l’après-midi d’un faune», perquè en aquesta obra Debussy va obrir un nou camí: el del color, la suggerència i la llibertat sonora. Encara que el compositor rebutgés l’etiqueta, aquesta partitura continua essent una de les grans fites de l’impressionisme musical.

La versió de cambra que escoltarem avui[N1]  accentua encara més aquest caràcter íntim. Sense la gran massa orquestral, cada timbre adquireix una presència gairebé tangible. La flauta inicial deixa de ser una veu llunyana per convertir-se en una confidència, en un sospir compartit entre els músics i el públic.

La Primera Simfonia de Gustav Mahler ens condueix cap a un univers molt diferent, però animat per la mateixa necessitat de bellesa. Mahler mira la natura com un espai de refugi davant un món que s’industrialitza acceleradament. Els cants dels ocells, les melodies populars, les marxes i els paisatges sonors construeixen una obra que abraça tota la complexitat de l’existència humana.

Escoltar aquesta simfonia en l’extraordinària adaptació de Iain Farrington és descobrir-ne una altra perspectiva. La reducció no és una renúncia, sinó una revelació. Allò que desapareix és la grandiositat de la plantilla; allò que emergeix és l’essència de l’escriptura de Mahler. Com si, en esculpir una pedra, eliminéssim tot allò que és accessori per deixar al descobert la forma més pura.

Potser aquesta és també una metàfora del nostre temps. En una societat que sovint identifica la grandesa amb la quantitat, aquestes versions ens recorden que la intensitat no depèn de les dimensions, sinó de la capacitat d’emocionar. La bellesa no necessita ser immensa; necessita ser autèntica.

Quan acabi el concert, probablement no haurem resolt cap dels problemes que ens esperen a fora. Però haurem recuperat alguna cosa igualment valuosa: el dret a contemplar, a escoltar i a emocionar-nos sense haver de justificar per què. I potser, com suggeria Nuccio Ordine, és precisament en aquests instants aparentment inútils on descobrim allò que resulta més essencial de la nostra existència.

Programa

Claude Debussy (1862 – 1918)

            Prélude à l’aprés-midi d’un faune

Gustav Mahler (1860 – 1911)

            Simfonia núm. 1 “Tità”, amb arranjaments d’Iain Farrington

Fitxa artística

El dret a la bellesa

Dirigit per Jhoanna Sierralta

Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra 

Violí I – David Olmedo

Violí II – Sergi Claret

Viola – Elias Porter

Violoncel – Manuel Martínez

Contrabaix – Esteve Colomés

Flauta – Ester Sánchez

Oboè – Júlia López

Clarinet – Elvira Querol

Fagot – Rosa Iniesta

Trompa – Joan Camps

Trompeta – Guillem Rodriguez

Trombó – Héctor Company

Arpa – Maria Gibert

Timpani / percussió – Sebastià Bel

Timpani / percussió – Robert Armengol

Fundació ONCA

Direcció artística – Joan Anton Rechi

Gerència - Pep Farràs

Fundació Creand – Sesca Ros

Producció -  Teresa Areny, Txell Díaz, Martí Pons i Nídia Roldán 

Comunicació – Martí Pons i Nídia Roldan 

Arxiver – Àlex Arajol

Administració - Juliana Borges i Rosi Castro 

«La formació artística pot estar subjecta a modificacions»